L'arribada de Jaume I
En 1229, Jaume I conquesta Mallorca al comandament de tropes aragoneses i catalanes, finalitzant amb això, la llarga dominació àrab sobre l'illa. Segons relata Mascaró Pasarius (Tom II, pag. 687):
'En 1230 en conquistar Mallorca JAUME I D'ARAGON, Inca era la major alqueria de l'illa, segons paraules del mateix Rei, .. (sic). Inca era cap d'un ampli districte que comprenia els actuals termes d'Inca, Selva, Campanet, Búger, sa Pobla, Muro, Llubí, Mancor, Lloseta i part de Binissalem '. (sic). 'A partir de la conquesta de l'illa pels aragonesos el cultiu de la vinya és àmpliament protegit pels monarques, estenent-se ràpidament. Al segle XIII el rei posseïa un celler a Inca i per les mateixes dates el Bisbe i els canonges establien el seu per recollir el delme, que en 1325 havia augmentat notablement pel que aquest celler va haver de ser ampliat ".
Llabrés P.J. i Rosselló R. (1998, pag. 113), fan una descripció semblant sobre el desenvolupament vitivinícola a aquells temps:
La producció de vi esra Indústria ben pol.lent a l'economia inquera. Des dels primers anys posteriors a la conquesta, ha hi són documentades les vinyes. La vila era envoltada de camps sembrats de vinya i se'n sembraven encara de noves, ... (sic). Consta en 1263 l'edificació del celler episcopal ... (sic). La casa del Temple también posseia una vinya. També a les possesions rals i al rafal del rei, en va concretar, la corona de Mallorca tenia bones extensions de vinya, ... (sic). A més, ... (sic), recaptava Impostos sobre el vi produit al Nostre Terme. '
Es té constància que, trenta anys després de la conquesta, en 1257, el rei concedeix llicències per al cultiu de vinyes a Bunyola, Valldemossa, Campos, Felanitx, Manacor i Porreres.
Torna doncs de nou la liberalització, però amb l'aplicació d'impostos, el delme o 'delme', en mallorquí; que significava la desena part de la collita i que durant segles va tenir una enorme importància sobre el camp mallorquí. Va néixer un nou tipus de "celler" de caràcter recaptatori, el "Celler dels Deumes". Segons Picó (Picó M., 1997, pag. 88):
'En aquests cellers els viticultors del poble, o de la zona, ja que no tots els pobles tenien aquesta classe de "celler" recaptatori, anaven dipositant en l'època de l'any establerta la quantitat de vi equivalent a l'impost que havien d'aportar a l'erari reial o l'erari dels senyors. Un cop emmagatzemat el vi, acudien els compradors i mercaders de vins, d'arreu de l'illa, per comprar a la subhasta el vi dipositat, i d'aquesta manera el tribut en espècies es convertia en diners en efectiu '.
N
o es coneix l'any de la fundació del primer Celler de Deumes d'Inca, però sí que en 1280 el procurador reial va prometre, de part de Jaume II de Mallorca,
'que fària construir a la ciutat ia vila d'Inca (no s'hi esmenten Altres Poblacions), 1 celler AMB cups, con bótes i AMB Graners on és poguéssin enmagatzamar el vaig veure i el blat de dos anys. Sabem que al celler reial de la ciutat hi havia llevors 16 pots congrenyades i 4 a Inca. (sic) ... és va construir el nou celler més Capac del rei a Inca, que ja és esmentat el 1282; el 'celler reial'.
I
n 1300, en una reorganització del districte empresa pel rei Jaume II de Mallorca, Inca adquireix la seva forma i extensió actual en constituir els termes de Selva al qual estava unit Mancor, el de Sa Pobla a què estaven units el de Campanet i Búger , el de Muro al qual estava unit el de Llubí i el de Binissalem al que estava unit el de Lloseta '.
En el mateix any, 1300, per primera vegada es té constància de l'existència del cognom Bordils a Inca; originari del poble de Bordils (Girona). El 8 de juliol de l'any 1300, el Rei adquireix el rafal Suaip del terme d'Inca, segons consta al Llibre de compres FETES per el senyor Rei, constituït per 29 morabetins almenys 3 òbols censals; i pagant per això 312 lliures mallorquins. Consta que els censals van ser pagats per un total de 23 persones; entre elles, un tal Dn. Guillem de Bordils (Llabrés PJ i Rosselló R., 1998, pags. 175-176).
En 1338 s'encarrega la redacció del Manifest d'Inca, o declaració de béns del municipi, a Dn. Guillem Bordils, al costat dels delegats reals Guillem Nadal i Joan Reboll. (Llabrés P.J. i Rosselló R., 1998, pag. 179).
En 1343 es produeix la reincorporació del Regne de Mallorca a la corona catalanoaragonesa. Les tropes del rei Pere d'Aragó (Pere el Cerimoniós) desembarquen a Peguera el 23 de maig de 1343. És interessant la relació de fets que ocorren en només 33 dies explicats per dos experts medievalistes com Llabrés PJ i Rosselló R. (1998, pag. 251 i s., pag. 195) així ho expliquen:
'... I el 25 hi Hague el primer enfrontament AMB L'exèrcit del rei de Mallorca. AQUEST s'hagué de replegar a Ciutat, on jurats i prohoms nomenaren 1 Comissió per parlamentar con el rei d'Aragó. Jaume III Arenga personalment ALS mallorquins a la plaça Sant Andreu perque "escollissin llur fe"; però el 31 de maig és feu la capitulació i el rei Pere entrà a la ciutat, de la qual ja s'havia escapat el rei Jaume. Tots els castells de l'illa, fora del de Pollença, és reteren al rei d'Aragó '.
'L'endemà el rei MATEIX va adreçar una carta a cadascuna de les Universitats i parròquies de l'illa i primerament ALS "prohoms i universitat de punxa", Comunicant-els que havia desposseït per justes Raons el rei de Mallorca ... (sic). Per aixó Manava a Les altres Universitats que, dins de juny dies de la rebuda de la present carta, li trametessin síndics "per fer a nós homenatge de feeltat com a senyor del dit Regne i illes dessus Dites. (Sic). El següent 8 de juny, que era diumenge, la universitat de la vila d'Inca fou convocada després de dir la missa conventual, a l'església de Santa Maria, a toc de trompeta del saig Antoni Comelles i en presencia del notari Nicolau Rotlan hi forenses nomenats síndics i Procuradors per comparèixer Davant el senyor Pere, rei d'Aragó, de València i de Mallorca i prestar-li jurament de Fidelitat, a els prohoms: Guillem de Bordils, Joan Reboll (fill d'Arnau difunt), Guillem Malferit (fill de Bernat difunt ) i Guillem Morro. (sic). '
'Cal Fer notar aquí que l'rei d'Aragó, Abans d'emprendre su campanya per ocupar Mallorca i desposseir del regne Jaume III, atorga un privilegi ALS illencs paper qual a els confirmava Totes les franqueses concedides per Jaume I, disposant endemés que a els veguers, batles i oficials fossin nadius del regne i que el governador i procurador general serien nomenats entre naturals de la nació catalana, és a dir, no Aragonesos. Per Tant, el RÈGIM normal de Mallorca no queda trastocat per la reincorporació del regne a la corona catalanoaragonesa.
El dia 22 de juny el rei Pere proclama la unió indissoluble del Regne de Mallorques ALS regnes d'Aragó i València i al comtat de Barcelona. (sic). ... Pere el Cerimoniós concedir el següent dia 23 diversos allongaments de Deutes a inquers sens Dubte per atreure-se'n su benvolença. A Jaume Bordils li'n vaig concedir Fins a la QUANTITAT de 26 lliures per dos anys; com que el rei no disposava encara del segell nou, signa el document AMB l'antic. A pere Maimó igualment li n'atorgà Fins a 25 lliures, ... (sic), a Ponç Bordils, Fins a 40 lliures. (sic). Dia 26 el Cerimoniós se'n tornà a Barcelona. '
Guillem de Bordils era fill d'un altre Guillem; segurament el Guillem de Bordils que apareix com pagador dels censals del rei en 1300.
Picó (Picó M., 1997) ha ordenat les dades del cens d'impostos de 1350, referits al vi i ordenats per pobles. Pel valor de les subhastes registrades, es dedueix que "els pobles que elaboraven major quantitat de vi i que més impostos pagaven en aquesta època eren Inca, Selva i Campanet, conjuntament '; amb gran diferència sobre els altres municipis de l'illa.
Inca, Selva i Campanet: 500 lliures
Alcudia: 115
Sineu i Sant Joan: 114
Robines (Binissalem): 85
Porreres: 52
Manacor i Bellver: 49
Sóller: 46
Montuïri i Castellitg: 40
Sencelles: 30
Alaro: 25
Esporles: 23
Llucmajor: 22
Felanitx: 12
Andratx, Calvià i Puigpunyent: 12
Petra: 10
Santa Maria: 8
Es pot afirmar que un segle després de l'arribada de Jaume I a l'illa, aproximadament el 45% del vi total elaborat a Mallorca era produït i / o comercialitzat a la comarca d'Inca, Selva i Campanet.
En la dècada de 1360, Dn. Bernat de Bordils, considerat fill de l'anterior Guillem de Bordils, realitza les primeres compres de terra a la zona sud-est d'Inca i que al segle següent arribaran a constituir Són Bordils. Adquireix a la primera compra, una casa i terres ocupades per vinyes que limiten amb el camí de Costitx. (Arxiu Bordils, s. XIX).
Aquesta és la referència més antiga que es coneix de l'existència de vinyes en els terres de Son Bordils; és a dir, uns 70 anys abans que el seu fill agrupés les diferents compres, tant les seves com realitzades pel seu pare, per fundar la històrica finca.
Dn. Bernat de Bordils, considerat com el tronc i fundador de la dinastia Bordils, va ser un 'il·lustre i opulent habitant de la vila d'Inca ", que" va ocupar els principals llocs de treball corresponents a la més alta classe de l'esmentada vila d'Inca durant l'últim terç del segle XIV. Va estar casat amb Blanca Pont, filla d'Arnaldo '. (Ramis de Ayreflor i Sureda, J., Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 1905). En la relació d'alcaldes de la vila del segle XIV, apareix com batle reial d'Inca a 1398.
En la relació de batles reials d'aquest segle apareixen:
1351 Joan Reboll de casa reial
1353 Joan Reboll
1355 Joan Reboll
1357 Joan Reboll
1398 Bernat Bordils