Marqués de Murrieta
Son Bordils

La llegada de Jaime I

En 1229, Jaime I conquista Mallorca al mando de tropas aragonesas y catalanas, finalizando con ello, la larga dominación árabe sobre la isla. Según relata Mascaró Pasarius (Tomo II, pag. 687):

'En 1230 al conquistar Mallorca JAIME I DE ARAGON , Inca era la mayor alquería de la Isla, según palabras del mismo Rey, ..(sic). Inca era cabeza de un amplio distrito que comprendía los actuales términos de Inca, Selva, Campanet, Búger, Sa Pobla, Muro, Llubí, Mancor, Lloseta y parte de Binissalem'. (sic). 'A partir de la conquista de la Isla por los aragoneses el cultivo de la vid es ampliamente protegido por los monarcas, extendiéndose rápidamente. En el siglo XIII el Rey poseía un celler en Inca y por las mismas fechas el Obispo y los canónigos establecían el suyo para recoger el diezmo, que en 1325 había aumentado notablemente por lo que este celler tuvo que ser ampliado'.

Llabrés P.J. y Rosselló R. (1998, pag. 113), hacen una descripción semejante sobre el desarrollo vitivinícola en aquellos tiempos:

'La producció de vi esra indùstria ben pol.lent en l'economia inquera. Des dels primers anys posteriors a la conquista, ja hi son documentades les vinyes. La vila era envoltada de camps sembrats de vinya i se'n sembraven encara de noves, ... (sic). Consta en 1263 l'edificació del celler episcopal ...(sic). La casa del Temple també posseïa una vinya. També a les possesions reals i al rafal del rei, en concret, la corona de Mallorca tenia bones extensions de vinya, ...(sic). A més, ...(sic), recaptava impostos sobre el vi produit al nostre terme.'

Se tiene constancia de que , treinta años después de la conquista, en 1257, el rey concede licencias para el cultivo de viñedos en Bunyola, Valldemossa, Campos, Felanitx, Manacor y Porreras.

Vuelve pues de nuevo la liberalización, pero con la aplicación de impuestos, el diezmo ó 'delme', en mallorquín; que significaba la décima parte de la cosecha y que durante siglos tuvo una enorme importancia sobre el campo mallorquín. Nació un nuevo tipo de "celler" de carácter recaudatorio, el "Celler dels Deumes". Según Picó (Picó M., 1997, pag. 88):

'En estos cellers los viticultores del pueblo, o de la zona, ya que no todos los pueblos tenían esta clase de "celler" recaudatorio, iban depositando en la época del año establecida la cantidad de vino equivalente al impuesto que debían aportar al erario real ó al erario de los señores. Una vez almacenado el vino, acudían los compradores y mercaderes de vinos, de todas partes de la isla, para comprar a la subasta el vino depositado, y de esta manera el tributo en especies se convertía en dinero contante y sonante'.

N

o se conoce el año de la fundación del primer Celler de Deumes d'Inca, pero sí que en 1280 el procurador real prometió, de parte de Jaume II de Mallorca,

'que faria construir a la ciutat i a vila d'Inca (no s'hi esmenten altres poblacions), un celler amb cups, amb bótes i amb graners on es poguessin enmagatzamar el vi i el blat de dos anys. Sabem que al celler reial de la ciutat hi havia llevors 16 botes congrenyades i 4 a Inca. (sic)... es va construir el nou celler més capaç del rei a Inca, que ja és esmentat el 1282; el 'celler reial'.

E

n 1300, en una reorganización del distrito emprendida por el Rey Jaime II de Mallorca, 'Inca adquiere su forma y extensión actual al constituirse los términos de Selva al que estaba unido Mancor, el de Sa Pobla al que estaban unidos el de Campanet y Búger, el de Muro al que estaba unido el de Llubí y el de Binissalem al que estaba unido el de Lloseta'.

En el mismo año, 1300, por primera vez se tiene constancia de la existencia del apellido Bordils en Inca; originario del pueblo de Bordils (Girona) . El 8 de julio del año 1300, el Rey adquiere el rafal Suaip del término de Inca, según consta en el Llibre de compres fetes per lo senyor Rei, constituido por 29 morabetins menos 3 òbols censales; y pagando por ello 312 lliures mallorquines. Consta que los censales fueron pagados por un total de 23 personas; entre ellas, un tal Dn. Guillem de Bordils (Llabrés P.J. y Rosselló R., 1998, pags. 175-176).

En 1338 se encarga la redacción del Manifest d'Inca, ó declaración de bienes del municipio, a Dn. Guillem Bordils, junto a los delegados reales Guillem Nadal y Joan Reboll. (Llabrés P.J. y Rosselló R., 1998, pag. 179).

En 1343 se produce la reincorporación del Reino de Mallorca a la corona catalano-aragonesa. Las tropas del rey Pere d'Aragó (Pere el Ceremoniós) desembarcan en Paguera el 23 de mayo de 1343. Es interesante la relación de hechos que ocurren en apenas 33 días explicados por dos expertos medievalistas como Llabrés P.J. y Rosselló R. (1998, pag. 251 y sig., pag. 195) así lo explican:

'... i el 25 hi hagué el primer enfrontament amb l'exèrcit del rei de Mallorca. Aquest s'hagué de replegar a Ciutat, on jurats i prohoms nomenaren una comissió per parlamentar amb el rei d'Aragó. Jaume III arengà personalment als mallorquins a la plaça Sant Andreu perquè "escollissin llur fe", però el 31 de maig es féu la capitulació i el rei Pere entrà a la ciutat, de la qual ja s'havia escapat el rei Jaume. Tots els castells de l'illa, fora del de Pollença, es reteren al rei d'Aragó'.

'L'endemà el rei mateix va adreçar una carta a cada una de les universitats i parròquies de l'illa i primerament als "prohoms i universitat de Incha", comunicant-los que havia desposseït per justes raons el rei de Mallorca ...(sic). Per aixó manava a les altres universitats que, dins 6 dies de la rebuda de la present carta, li trametessin síndics "per fer a nós homenatge de feeltat com a senyor del dit Regne e illes dessús dites. (sic). El següent 8 de juny, que era diumenge, la universitat de la vila d'Inca fou convocada després de la misa conventual, a l'església de Santa Maria, a toc de trompeta del saig Antoni Comelles i en presència del notari Nicolau Rotlan hi foren nomenats síndics i procuradors per comparèixer davant el senyor Pere, rei d'Aragó, de València i de Mallorca i prestar-li jurament de fidelitat, els prohoms: Guillem de Bordils, Joan Reboll (fill d'Arnau difunt), Guillem Malferit (fill de Bernat difunt) i Guillem Morro. (sic).'

'Cal fer notar aquí que el rei d'Aragó, abans d'emprendre la seva campanya per ocupar Mallorca i desposseir del regne Jaume III, otorgà un privilegi als illencs pel qual els confirmava totes les franqueses concedides per Jaume I, disposant endemés que els veguers, batles i oficials fossin nadius del regne i que el governador i procurador general serien nomenats entre naturals de la nació catalana, és a dir, no aragonesos. Per tant, el règim normal de Mallorca no quedà trastocat per la reincorporació del regne a la corona catalano-aragonesa.

'El dia 22 de juny el rei Pere proclamà la unió indisoluble del Regne de Mallorques als regnes d'Aragó i València i al comtat de Barcelona. (sic). ... Pere el Ceremoniós concedí el següent dia 23 diversos allongaments de deutes a inquers sens dubte per atreure-se'n la seva benvolença. A Jaume Bordils li'n concedí fins a la quantitat de 26 lliures per dos anys; com que el rei no disposava encara del segell nou, firmà el document amb l'antic. A pere Maimó igualment li n'atorgà fins a 25 lliures, ...(sic), a Ponç Bordils, fins a 40 lliures. (sic). Dia 26 el Ceremoniós se'n tornà a Barcelona.'


Guillem de Bordils era hijo de otro Guillem; seguramente el Guillem de Bordils que aparece como pagador de los censales del rey en 1300.

Picó (Picó M., 1997) ha ordenado los datos del censo de impuestos de 1350, referidos al vino y ordenados por pueblos. Por el valor de las subastas registradas, se deduce que 'los pueblos que elaboraban mayor cantidad de vino y que más impuestos pagaban en esta época eran Inca, Selva y Campanet, conjuntamente'; con gran diferencia sobre los demás municipios de la Isla.
Inca, Selva y Campanet: 500 libras
Alcudia: 115
Sineu i San Joan: 114
Robines (Binissalem): 85
Porreres: 52
Manacor i Bellver: 49
Soller: 46
Montuiri i Castellitg: 40
Sencelles: 30
Alaro: 25
Esporles: 23
Llucmajor: 22
Felanitx: 12
Andratx, Calvià i Puigpunyent: 12
Petra: 10
Santa Maria: 8

Se puede afirmar que un siglo después de la llegada de Jaime I a la Isla, aproximadamente el 45% del vino total elaborado en Mallorca era producido y/ó comercializado en la comarca de Inca, Selva i Campanet.

En la década de 1360, Dn. Bernat de Bordils, considerado hijo del anterior Guillem de Bordils, realiza las primeras compras de tierra en la zona sudeste de Inca y que en el siglo siguiente llegarán a constituir Son Bordils. Adquiere en la primera compra, una casa y tierras ocupadas por viñedos que lindan con el camino de Costitx. (Archivo Bordils, s. XIX).

Ésta es la referencia más antigua que se conoce de la existencia de viñedos en los tierras de Son Bordils; es decir, unos 70 años antes de que su hijo agrupara las diferentes compras, tanto las suyas como realizadas por su padre, para fundar la histórica finca.

Dn. Bernat de Bordils, considerado como el tronco y fundador de la dinastía Bordils, fue un 'ilustre y opulento morador de la villa de Inca', que 'ocupó los principales empleos correspondientes a la más alta clase de la citada villa de Inca durante el último tercio del siglo XIV. Estuvo casado con Blanca Pont, hija de Arnaldo'. (Ramis de Ayreflor y Sureda, J., Bolletí de la Societat Arqueológica Luliana,1905). En la relación de alcaldes de la villa del siglo XIV, aparece como batle reial de Inca en 1398.

En la relación de batles reials de este siglo aparecen: