Prehistòria

Encara que el coneixement de l'existència del vi per part dels habitants d'aquesta illa pogués ser anterior, els primers indicis arqueològics del comerç del vi daten del segle IV a. de JC. En les primeres dècades del mateix, es va enfonsar a la badia de Palma el denominat Pecio "Almagro" de l'illot del Sec:
"Aquesta embarcació transportava una rica càrrega de vins, ceràmica fina, artístics d'olla de coure i bronze, molins per a gra .. (sic). És molt probable que aquesta procedís del sector cartaginès de Sicília i com hem assenyalat transportava vins de diverses procedències, segons es desprèn de la gran varietat tipològica de les seves àmfores vinàries que portava a bord. Fins ara portem classificades 16 tipus sud-itàlics, 8 rodis i tres "púnics '. Moltes d'aquestes àmfores eren envasos per a vins' resinosos 'ja que presenten una capa betuminosa, repartida per la paret interior de l'àmfora. PLINIO ens dóna la recepta d'aquesta resina en l'època romana, que tenia la propietat de conservar el vi, deixar impermeable l'argila porosa l'àmfora i donar al vi aquest sabor a resina tan a gust avui dels habitants de la Grècia actual. Amb les anteriors àmfores, apracecen gegants orses, (pithoi) que col·locades en en lloc fix, servien per fermentar vins ". (Cerdà, D. 1978, Història de Mallorca, Tom II, pags. 1-32)

En aquells temps, Sicília estava dividida en dues meitats: l'occidental, dominada pels cartaginesos, i l'oriental, ocupada pels grecs, com a conseqüència de la seva expansió colonitzadora iniciada al segle VIII a. de JC. Durant dos segles, les dues comunitats van mantenir lluites que s'han relacionat amb la competència comerç del vi i l'oli. El vi contingut en les àmfores podria procedir no només de Sicília, sinó també de l'illa de Rodes i de Grècia; amb qui Sicília mantenia relacions comercials. Això explicaria la varietat tipològica de les àmfores trobades. L'existència d'orses gegants, els anomenats pithoi, planteja la incògnita que fossin importades per a la seva utilització com a dipòsits de fermentació; el que implicaria l'existència de vinyes a Mallorca al segle IV a. de J.C.

També del segle IV a. de J.C. data les restes trobat a la veïna illa de Cabrera, amb un carregament de vi, ceràmica i lingots de plom. Sens dubte es tracta de restes del comerç fenici-cartaginès ja que totes les àmfores trobades eren 'púniques'.

Els jaciments arqueològics marins pertanyents als segles III i II a. de J.C. demostren que a Mallorca el comerç d'importació de vi i ceràmica es realitzava preferentment amb la Península Itàlica, l'illa de Rodes i les ciutats gregues del sud de França.