Del segle XV al XVI
Al segle XV, el cultiu de la vinya a Mallorca es va estendre de manera important, arribant-se a aplicar mesures proteccionistes contra els "vins estrangers", principalment procedents de València i Tarragona, i arbitrades pel "Gran i General Consell": 'Com per la gràcia de nostres Senyor Deu l'any present ha gran abundància de vi en tota l'Illa i ha informacio es troba haver-hi Compliment de vi per tot el present any i pus a la terra ha Compliment de vi pr. El vi stranger fària gran dany en el Regne per Molt sguarts '. L'any 1415, es va obrir a Binissalem el "Celler de Deumes".
En aquest segle, Dn. Joan Bordils i Pont, Caballero, fill de Bernat de Bordils, va ocupar, com el seu pare, els principals oficis de la universitat d'Inca, sent alcalde d'aquesta vila dels anys 1416, 1420 i 1428; va ser conseller del Sindicat de Fora i del Gran i General Consell en 1426, al costat de Jaume Albertí, i en 1435, al costat de Bernat Fabregues; i finalment alcalde General de Mallorca l'any 1443.
Segons consta en els Arch. Prots.-Lib. Magnats, Dn. Joan de Bordils va adquirir el lloc Son Bordils de les vila d'Inca a Dn. Mateu Gallur el dia 18 de gener de l'any 1433.
A l'Arxiu Bordils segle XVIII, consta que:
Mateu Gallur vine a Joan Bordils Alqueria dels Febrers, con d'algunes estensions de terra més entre els quals hi havia 1 anomenada La Fermada. AQUESTA alqueria estava sota l'alodi dels Hereus de Raboll. Llindava, per un grup AMB L'Fermada, els terres de Ferrer i el torrent de Pina, i per 'altra AMB terres de Guillem Saguer i dels hereus d'Antoni Salom.
Fou venuda a 1422 per 150 lliures (?) De les quals Joan Bordils en Pagà NOMÉS 100 perque Les altres 50 d'acordar con el venedor els havia invertides en reedificar els cases de l'alqueria esmentada.
(Llibre de recopilacions dels instruments i documents de l'arxiu i de la casa de Don Joan Bordils i de Tamarit. Tom I, Mallorca 1779, Pàg. 689 i 690. Faxo A3 número 6, Pag. 159).
A la Gran Enciclopèdia de Mallorca consta el següent:
'BORDILS. Cognom de l'alta noblesa mallorquina, avui extingit. Dn. Guillem de Bordils va ser diputat per Inca per retre homenatge al rei Pere el Cerimoniós. El seu nét, Dn. Joan Bordils i Pont, va comprar importants terres a Inca i Sancelles, entre altres les que en 1433 van prendre el nom de Son Bordils (Inca) i va patir moltes pèrdues durant la revolta dels "forans" (1451). '. (Gran Enciclopèdia de Mallorca, Vol. II, pag 207 i s.)
Ramis de Ayreflor (Ramis de Ayreflor i Sureda, J., Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 1905) també fa referència aaquest últim extrem quan, referint-se a Dn. Joan Bordils i Pont, diu: 'calamitosos en extrem serien per a ell els últims anys de les seves existència, la tranquil·litat i assossec que porta de si la vida campestre trocóse en atzarosa i turbulenta'.
En 1451 va tenir lloc la revolta forana i, segons relata Quadrado (Quadrado, Forenses i Ciutadans, 2a. Edició), 'els ajermanados del centre de l'illa, en les comarques d'Inca i Sencelles, focus de la insurrecció i teatre de la gent gran atropellaments van esplaiar amb predilecció seus odis contra la seva Casa i béns, causant-li pèrdues de tanta consideració que per si soles són suficients per demostrar l'opulència d'aquesta família '.
Les pèrdues sofertes per Dn. Joan de Bordils, consignades per Quadrado (pag. 255), són molt quantioses: '550 càrregues de vi, 423 quarteres de blat, 27 de candial, 231 d'ordi, 39 de civada, 43 caps de bestiar boví, 309 de llana, 368 de cabrum, 102 porcs, 44 galls dindis, 150 aus menors, 679 formatges, sense comptar altres menyscaptes en mobles i terres '.
Com a conseqüència dels fets, la família Bordils traslladar la seva residència a Palma per aquestes dates; lloc residència que ja no canviarien fins a finalitzar l'estirp.
Cal ressaltar que en primer terme de la relació de pèrdues apareix el volum de vi robat, ressaltant la seva importància; sent aquesta, a mitjan segle XV, la primera evidència de l'elaboració de vi a la Finca Son Bordils.
Cal preguntar-se quin podia ser l'origen de la immensa fortuna acumulada fins aquest moment en béns i terres per aquesta família. Segons relata Ramis de Ayreflor, a la vila de Bordils (Girona) 'tenia un Solar la família del seu nom, i membres de la mateixa, senyors alodials de l'esmentada vila, veiem que durant el segle XIV es desprenen de considerables béns, motivat potser per la seva recent establiment a Mallorca. En 1376, Guillermona, dona de Francisco de Bordils, Cavaller, estableix gran extensió de terra anomenada la Coromina de Bordils a R. Bofill de Flasá ', i en 1420, Guillermo de Bordils, Caballero, ven al Cabildo d'aquesta ciutat els delmes de la seva propietat, de la vila de Bordils, per la crescuda suma de 12.000 sous, moneda catalana '.
No deixa de ser curiós que en 1427, sigui batle reial de la vila d'Inca Dn. Guillem Bordils i que en la documentació recopilada per Roselló R. (1997), aparegui la informació sobre un judici hagut l'any 1434 en què Dn. Guillem Bordils surt beneficiat:
1434, 15 maig. Bonifaci Morro i Joan Berard, doctors en lleis, actuant com Arbitres i amistosos componedors entre a els frares Mercedaris per un grup i Guillem Bordils i Bartomeu Raboll, marmessors de Pere Raboll, d''altra, donen AQUESTA Sentència: primerament la hipoteca dels bens que forenses de Pere Raboll feta a favor de Guillem Bordils és vàlida; en Segon lloc a els llegats fets a l'obra de redempció de captius corresponen al comanador i frares de la Mercè. Per Tant Guillem queda obligat a Dites prestacions. És Demana ALS jurats d'Inca vulquin aprovar AQUESTA sentència (AHN, Clero, carp. 124, número 5
i altra informació de l'any 1435 que demostra que Dn. Guillem Bordils posseïa una finca a Inca per aquestes dates; que molt bé Odría correspondre a les terres que havien estat propietat de Dn. Pere Raboll:
1435, 18 agost. El mostassaf ha multat Guillem Bordils, per l'Amarador de lli que ha fet a su posessió (ARM, AH 121, f. 155v).
. El Llibre de Clavaria de la vila d'Inca l'any 1436 posa en evidència una curiositat de l'època: havien abundar els pardals i per això l'erari públic pagava un quantitat de diners per cada parell de peus de pardal que se li lliurava:
1436. Llibre de Clavaria de la vila d'Inca, éssent clavari Bartomeu Estrany
Dades: 6 sous que costa el present llibre, 2 sous a Jaume Forner per 100 parells de peus de pardal; ... (Sic) un sou a Joan Bordils per (.) Peus de pardal.
i en la relació de batles reials d'aquest segle a Inca apareix una altra:
1398 Bernat Bordils
1416 Joan Bordils
1420 Joan Bordils
1427 Guillem Bordils
1428 Joan Bordils
1486 Guillem Burdils
1491 Guillem Burdils
A la fi de segle, apareix el cognom "Burdils", una variació fonètica que podria ser conseqüència de l'estada d'aquesta branca dels Bordils a Sóller.
Dn. Felip de Bordils i Fuster va rebre per donació (1441-1456) els béns que fossin del seu pare, Dn. Joan de Bordils i Pont. Dn. Felipe va ser "conseller ciutadà" al Gran i General Consell de Mallorca (1463-1469) i, sent "jurat" de Palma (1470), va morir a la mateixa ciutat. De les seves primeres núpcies amb la Sra. Leonor de Sant Joan, va tenir al seu fill primogènit i, fet i fet, hereu dels seus béns: Dn. Gaspar de Bordils de Sant Joan Fuster i de Torrella. Del seu segon matrimoni amb la Sra. Isabel de Oleza, va tenir quatre fills, dues dones, Sra. Anselma i Sra. Isabel, i dos homes, Dn. Pere i Dn. Joan. A Dn. Joan de Bordils i de Oleza se'l considera el precursor de la segona línia dels Bordils.
Dn. Gaspar de Bordils de Sant Joan Fuster i de Torrella, propietari de Son Bordils a la fi del segle XV, va ser, igual que el seu pare, conseller del Gran i General Consell de Mallorca (1486) per l'estament dels Ciutadans Militars, i "jurat "de Palma (1493, 1498). En 1515 va nomenar hereva usufructuària a la seva segona esposa: Sra. Juana Bartolomea de Torrella. Dn. Gaspar va morir en 1520 i la seva vídua, Sra. Joana, va nomenar hereu universal al seu fill Dn. Roderic de Bordils i de Torrella.
Dn. Roderic de Bordils i de Torrella tambié va ocupar el càrrec de "conseller citada" al Gran i General Consell (1574). Casat amb la Sra. Isabel Soldevila, va tenir una sola filla: Sra. Magdalena de Bordils i Soldevila, casada al seu torn amb Dn. Jeroni Morey Cotoner. En 1568, Dn. Roderic va nomenar hereu universal al seu nét i homònim: Dn. Roderic, fill de Magdalena i Jeroni; morint en 1578. Amb l'objecte que no es perdés el cognom Bordils, es va crear el nou cognom Bordils-Morey; de manera que el nét de Dn. Roderic va passar a cridar: Dn. Roderic de Bordils Morey; propietari de la finca Son Bordils a la fi del segle XVI en el Cadastre d'Inca (1595), sent la valoració de la mateixa de 12.000 lliures mallorquines
Per aquestes dates, (1578) '... existien a la vila (Inca) 13 cellers, ocupant el cultiu de la vinya gairebé tota l'extensió de petites propietats que era el 30 per cent de la superfície total del terme, havent molta plantació de Mallola, és a dir vinya jove '. Atès que el terme d'Inca ocupava 5.821 ha., La superfície de vinya plantada seria en aquells temps de unes 800-1700 ha.; una xifra important si considerem que més o menys coincideix amb la superfície total que actualment hi ha a Mallorca.
En el cadastre d'Inca de 1595, poden observar moltes inscripcions amb el terme 'mallola', o vinya jove; la qual cosa indica la bona situació en què es trobava el sector vitivinícola a Inca a finals d'aquest segle XVI.